La brisa del vespre de la badia de Shenzhen bufava des del mar, transportant un aire salat i humit que destrossava els cabells de diverses persones a la plaça del centre de convencions. L'equip central de NAVI Titanium es va quedar aquí, mirant les fileres de murs cortina de vidre que hi havia darrere d'ells i la posta de sol a la distància, però ningú va parlar primer. Aquest equip habitualment ordenat, acostumat a deixar que les dades i els estàndards parlin per si mateixos, després de quatre dies en aquesta ciutat famosa per la velocitat, va caure per primera vegada en un silenci gairebé silenciós. I aquest silenci era precisament el regal que més els volia fer aquest esdeveniment de team building.
Contràriament a la típica plantilla de "formació d'equips bàsics=complex de gamma alta + entrenament + jocs de formació d'equips", NAVI Titanium va evitar deliberadament tots els arranjaments formals en aquest viatge. Sense jocs per trencar el gel, sense pancartes amb eslògans, sense llistes de registre de moda. L'itinerari de quatre dies es va dividir en tres temes principals: veure indústries reals, escoltar veus reals i pensar en direccions reals. Abans de la sortida, el cap de l'equip només va dir una frase: "No estem aquí per relaxar-nos, estem aquí per calibrar les coordenades del segon semestre de l'any".
La primera parada va ser una fàbrica a Nanshan centrada en la fabricació de precisió. Les màquines van rugir dins del taller i les línies de producció automatitzades anaven movent peces a un ritme visiblement ràpid.
Per a aquestes persones que s'ocupen diàriament d'ànodes de titani, aliatges de titani i cadenes de subministrament globals, el taller era familiar, però aquesta visita va tenir un impacte diferent. Un membre responsable del mercat europeu es va situar davant d'un centre de mecanitzat de cinc eixos importat, observant com la fulla traça traces fines a la superfície metàl·lica i de sobte va dir: "Sempre parlem amb els clients sobre el procés, però nosaltres mateixos hauríem de tornar sovint per veure què és realment l'artesania". A la discussió posterior a la visita, l'equip no va seguir el patró habitual de parlar de comandes i clients, sinó que va parlar durant molt de temps sobre la "fabricació en si mateixa": quants processos, quantes mans i quantes inspeccions han de passar els materials de titani lliurats als clients abans que es converteixin en el nombre aparentment simple dels dibuixos. Aquesta discussió va fer que molts venedors s'adonin per primera vegada que cada preu que cotitzen té el pes de tota una cadena industrial.
El segon tema principal de la creació d'equips es va assignar a l'"esperit emprenedor" més emblemàtic de Shenzhen. L'equip va reservar deliberadament mig dia, recorrent Huaqiangbei, el Parc Científic i diversos barris plens d'incubadores. Aquí no hi havia demostracions tècniques cridaneres, però hi havia una sensació d'urgència per tot arreu: les parets cobertes de cartells de finançament, les sales de roadshow plenes de manifestacions i el ritme dels joves recordaven als visitants que aquesta ciutat no creu en estirar-se. Un jove responsable del desenvolupament dels mercats emergents es va posar davant d'una finestra a Huaqiangbei, sospirant que la gent de Shenzhen ha fet el seu instint "ràpid" i, per als que estem en el comerç de béns industrials, hem d'aprendre a mantenir la paciència per a la "lentitud" dins de la "velocitat". El líder de l'equip no va respondre, només va conduir l'equip cap endavant. Sabia que aquest tipus de contrast en si era el millor contingut per a la creació d'equips.
El tercer dia del viatge es va organitzar una discussió interna sense cap agenda en una casa d'hostes al costat del mar. Desenes de membres principals es van asseure al voltant d'una llarga taula i els temes es van ampliar des de l'actuació a principis d'any fins a la resolució de disputes dels clients més detallada. Sense amfitrió, sense PPT, només te sense fi i paraules cada cop més honestes. Un venedor experimentat que acabava d'acabar la revisió d'un projecte sud-americà va parlar obertament de diversos moments en què gairebé va perdre el control durant les negociacions; Un enginyer encarregat del suport tècnic va desglossar les diferències de rendiment d'un lot de productes en condicions d'operació específiques al moment, responent preguntes tècniques de llarga data dels venedors. Aquesta xerrada informal, sense agenda, es va convertir inesperadament en la part més densa d'informació de tot l'esdeveniment de formació d'equips. Més tard, el líder de l'equip va dir que el que més li falta a l'equip bàsic no és mai l'entrenament ni l'avaluació, sinó un lloc on s'atreveix a parlar amb franquesa i posar problemes sobre la taula.
Per descomptat, el treball en equip també té la seva pròpia relaxació característica de Shenzhen. L'equip va passejar durant molt de temps pel moll de Shekou; alguns es miraven desconcertats els vaixells de càrrega atracats, alguns s'enfilaven als antics mercats de marisc per recollir marisc acabat de fer a terra, i d'altres es van asseure al dic, observant com s'aixecaven i baixaven els pòrtics dels contenidors sense dir ni una paraula. Un venedor que fa anys que viatja a l'estranger va dir que no s'havia passat una tarda fent res semblant. Els molls de Shenzhen li van recordar aquells contenidors que flotaven al mar: cada contenidor tenia la confiança que espera un client llunyà. El líder va somriure però no va respondre. Sabia que per a un equip que ha estat operant a gran velocitat durant tot l'any, aquests moments aparentment "malbaratadors" són precisament on es redescobreix el judici.
La nit abans de marxar, l'equip va trobar un petit restaurant cantonès a la badia de Shenzhen. Unes quantes olles calentes, una olla de te d'herbes i uns quants peixos de mar al vapor; la conversa encara girava al voltant del mercat, els clients i les properes batalles l'any vinent. Quan el vi va arribar a una lleugera borratxera, algú va dir de sobte que Shenzhen era sorollós, però va fer que la gent els escoltés clarament. La taula va callar, aleshores van esclatar les rialles. Després que les rialles es van esvair, tothom va abaixar el cap i va prendre un glop de te, com si recordés alguna cosa al cor.
Després de quatre dies de formació d'equips a Shenzhen, l'equip principal de NAVI Titanium va marxar cap a casa, portant quaderns plens d'estudis de casos, indicacions recentment organitzades i un estat d'ànim recalibrat. Les llums de la badia de Shenzhen encara brillaven darrere d'ells, però la mirada de l'equip ja havia anat més enllà del mar i va aterrar en una ruta més llunyana. Com va dir el líder a l'autobús de tornada: "El que mirem a Shenzhen no és la velocitat dels altres, sinó el nostre propi autocontrol".
