A Iekaterinburg al juliol, els dies són ridículament llargs. A les deu de la nit, fora encara fa brillantor, i les fulles dels bedolls de la finestra es tornen d'un plata pàl·lida pel vent. La gent que camina pel carrer tampoc té pressa per tornar a casa. L'equip de NAVI Titanium va aterrar a l'aeroport de Koltsovo a última hora de la nit del 5 de juliol, i a primera hora del matí següent van haver de començar a instal·lar-se a la sala d'exposicions. En el camí de l'aeroport a Ekaterinburg-EXPO, el costat dret de la finestra del cotxe estava ple d'un verd fosc sense fi, i el conductor, parlant en un anglès no tan fluït, va dir que era la serralada dels Urals: "La nostra ciutat està a aquest costat de les muntanyes".
A les 10 del matí del 6 de juliol es va inaugurar oficialment la 16a Exposició Industrial Internacional INNOPROM. Les quatre sales d'exposicions estaven en ple funcionament, omplint completament el recinte de 50.000 metres quadrats. Segons les xifres oficials, hi van participar més de 850 empreses, 24 regions russes van instal·lar estands col·lectius i es van alinear 5 pavellons nacionals (Indonèsia, Kazakhstan, Uzbekistan, Kirguizistan, Bielorússia). El tema d'aquest any va ser "Industry 360: Borderless Production", amb Indonèsia com a convidada d'honor. Caminant pel passadís principal, les primeres coses que us criden l'atenció són les rodes gegants i els components d'accionament de la maquinària pesada, seguides de fileres de robots industrials i, més endavant, la secció de metal·lúrgia i nous materials: l'estand de NAVI Titanium és just en aquesta zona.


L'estand en si no és enorme, d'uns quatre metres d'amplada, amb una configuració minimalista: una placa de titani pur laminat en fred recolzada sobre un bastidor, una vareta brillant Ti-6Al-4V estirada sobre un suport, dues mostres d'ànode de titani MMO amb recobriments foscos sobre vellut, i a prop una petita caixa de tancaments d'aliatge de titani i una peça de tub de titani. A menys de vint minuts de l'obertura va arribar el primer visitant. Era enginyer de processos d'una empresa de fabricació mecànica, d'uns quaranta anys, que portava un quadern ben gastat, i la primera pregunta que va fer va ser sobre la resistència a l'impacte dels aliatges de titani en condicions de menys de 40 graus. La pregunta era extremadament professional, i el col·lega tècnic que l'acompanyava va comparar la resistència i la duresa del Ti-6Al-4V a baixes temperatures amb diversos materials alternatius i també va explicar la degradació del rendiment a les zones de soldadura. El visitant va escoltar i prendre notes, i finalment va preguntar: "En els vostres certificats de material, les proves d'impacte a baixa temperatura es fan per a cada lot o només es mostren?" El company tècnic va respondre honestament que es mostra, però es poden fer proves addicionals per comanda. Va assentir amb el cap i va dir: "Aquesta resposta em funciona".
Passat el migdia, a mesura que augmentava el flux de gent, es va bloquejar temporalment el pas per als sectors de la metal·lúrgia i nous materials. Després que un responsable de compres d'una empresa metal·lúrgica es va asseure, primer va preguntar no sobre el preu sinó sobre la font de titani esponja, si el mètode de fusió era l'arc autoconsumidor al buit (VAR) o el llit de refrigeració del feix d'electrons (EB), i després va preguntar sobre el rang de fluctuacions dels components entre lots. Darrere d'aquestes preguntes hi havia una preocupació molt pràctica: Rússia té una base profunda de la indústria del titani i els clients estan acostumats a materials tant bons com no qualificats. La seva manera de seleccionar proveïdors no és mitjançant la publicitat, sinó si pots explicar el procés a fons. Un company tècnic va explicar la cadena de fusió, forja, laminació i recuit un per un. Quan es tractava de proves d'ultrasons, l'altra part va interrompre de sobte: "El vostre estàndard de detecció de defectes correspon a ГОСТ o ASTM?" Aquesta conversa va arribar realment al punt.


Al voltant de les 3 de la tarda, un representant d'una empresa d'equips energètics va venir amb plànols, preguntant sobre la vida útil del recobriment dels ànodes de titani en escenaris de tractament de clor-àlcali i d'aigua. Va estendre els dibuixos a la cabina, va assenyalar el costat de l'ànode de l'electrolitzador i va dir que estaven fent una ronda d'actualitzacions d'equips i que els terminis de lliurament dels proveïdors d'ànodes originals eren inestables. L'equip no es va afanyar a citar; primer van preguntar sobre el mitjà, la densitat de corrent i el ritme de funcionament, després van donar un rang de vida útil amb requisits previs. Després d'escoltar, l'altra part va enrotllar els dibuixos i va dir: "Vull una proposta tècnica, com més concreta, millor". A mesura que s'acostava l'hora de tancament, va arribar un enginyer d'una fàbrica de peces d'automòbil, va passar molt de temps mirant els elements de fixació d'aliatge de titani, va preguntar sobre el cost del disseny lleuger i el procés de muntatge i va deixar un comentari abans de marxar: "Farem una avaluació el proper trimestre".
Al final de la primera jornada, l'equip va comptar: més de trenta grups van registrar visitants, dotze es van asseure a negociar, sis dels quals van demanar expressament solucions tècniques o pressupostos de mostra. Aquesta xifra no era impressionant, però l'estructura era interessant: molta més gent preguntava sobre estàndards i artesania que sobre preus, i molt més sobre solucions que sobre descomptes. Després de començar l'anunci de tancament, l'equip no va marxar immediatament sinó que es va parar a les escales de l'exterior de la sala d'exposicions per gaudir una estona de la brisa. La tarda als Urals es va refredar ràpidament. Algú a les escales va tornar a fullejar les notes del dia i va dir: "La gent d'aquí no et pregunta si pots fer-ho; et pregunta quines garanties tens".

A la llunyania, el pavelló encara estava il·luminat, amb diversos expositors russos pujant grans components sobre camions, els cables d'acer tensos amb un so baix. El cel encara no era fosc, i els núvols estaven tenyits d'or pàl·lid per la llum occidental. Aquesta ciutat, construïda amb maquinària i metal·lúrgia, es va il·luminar lentament darrere d'ells.

